curiosus

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Llatí

  • Pronúncia(i): /kuː.rɪˈoː.sʊs/
  • Etimologia: De cūra.

Adjectiu

cūriōsus m., cūriōsa f., cūriōsum n. ‎(comparatiu cūriōsior)

  1. atent, acurat, interessat, minuciós, preocupat
    «est etiam supervacua ut sic dixerim operositas, ut a diligenti curiosus et a religione superstitio distat» (Quintilià, De Institutione oratoria, VIII.3.55)
    també és supèrflua, per dir-ho d'alguna manera, la seva laboriositat, i dista molt de ser acurat i diligent i de la superstició de la religió
  2. curiós, interessat
    «est in omni historia curiosus» (Ciceró, Tusculanae I.108)
    Crisip es mostra interessat en cada història.
  3. indiscret, xafarder
    «quae ut homini curioso ita perscribe ad me» (Ciceró Ad Atticum IV.11.2)
    Per què hauria de mantenir correspondència amb un xafarder.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Més informació Cas, Singular ...

Antònims

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads