dallaire

Català

• Etimologia: De dallar i el sufix -aire.

Nom

dallaire m. f. ‎(plural dallaires)

1. Persona qui sega amb dalla; dallador o dalladora.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: guadañero ^(es) m., dallador ^(es) m.
• Francès: faucheur ^(fr) m.
• Italià: falcistore ^(it)
• Llatí: falce ^(la) metens, fenisex

Miscel·lània

• Síl·labes: da·llai·re (3)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot