dallador

Català

• Etimologia: De dallar i el sufix -dor.

Nom

dallador m. ‎(plural dalladors, femení dalladora)

1. Persona qui sega amb dalla; dallaire.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: guadañero ^(es), dallador ^(es)
• Francès: faucheur ^(fr)
• Italià: falcistore ^(it)
• Llatí: falce ^(la) metens, fenisex

Miscel·lània

• Síl·labes: da·lla·dor (3)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \da.ʎaˈðoɾ\, meridional \da.ʝaˈðoɾ\

Americà: alt /da.ʝaˈdoɾ/, baix \da.ʝaˈðoɾ\, austral \da.ʒaˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ

Nom

dallador m. ‎(plural dalladores, femení dalladora)

1. dallador

Miscel·lània

• Síl·labes: da·lla·dor (3)