de facto

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /deˈfak.to/
• Etimologia: Llatinisme de facto ‎(«de fet»).

Adverbi

de facto

1. De fet, fent referència a aquelles situacions emparades per la pràctica, amb oposició a de jure.

Antònims

• de jure

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /dɛˈfak.toː/
• Etimologia: Compost de de i l'ablatiu de factum.

Adverbi

de factō

1. de facto