decepcionar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də.səp.si.uˈna/
	balear /də.səp.si.oˈna/, /də.səp.si.uˈna/
Occidental:	nord-occidental /de.sep.si.oˈna/
	valencià /de.sep.si.oˈnaɾ/, /de.sep.si.oˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: De decepció i la desinència -ar, calc del castellà decepcionar, del llatí deceptiōnis, segle XX.

Verb

decepcionar trans.

1. (castellanisme) decebre

   «FRASE DEL DIA: No decepcionis algú que faria qualsevol cosa per fer-te somriure. :P» (Adolescents.cat, «Tuit», maig 2013)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	decepcionar			haver decepcionat
gerundi	decepcionant			havent decepcionat
participi	decepcionat, decepcionada, decepcionats, decepcionades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	decepciono	decepciones	decepciona	decepcionem	decepcioneu	decepcionen
	decepcione						val
	decepcion			decepcionam	decepcionau		bal
imperfet	decepcionava	decepcionaves	decepcionava	decepcionàvem	decepcionàveu	decepcionaven
passat simple	decepcioní	decepcionares	decepcionà	decepcionàrem	decepcionàreu	decepcionaren
futur	decepcionaré	decepcionaràs	decepcionarà	decepcionarem	decepcionareu	decepcionaran
condicional	decepcionaria	decepcionaries	decepcionaria	decepcionaríem	decepcionaríeu	decepcionarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	decepcioni	decepcionis	decepcioni	decepcionem	decepcioneu	decepcionin
	decepcione	decepciones	decepcione			decepcionen	occ, bal
imperfet	decepcionés	decepcionessis	decepcionés	decepcionéssim	decepcionéssiu	decepcionessin
		decepcionesses		decepcionéssem	decepcionésseu	decepcionessen
	decepcionàs	decepcionassis	decepcionàs	decepcionàssim	decepcionàssiu	decepcionassin	bal
		decepcionasses		decepcionàssem	decepcionàsseu	decepcionassen	val, bal (1)
	decepcionara	decepcionares	decepcionara	decepcionàrem	decepcionàreu	decepcionaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	decepciona	decepcioni	decepcionem	decepcioneu	decepcionin
	–				decepcionau		bal
	–		decepcione			decepcionen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... decepcionat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... decepcionar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... decepcionat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... decepcionat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... decepcionat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... decepcionat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... decepcionar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... decepcionat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... decepcionat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... decepcionat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: decepciono, decepciona, decepcionem
Vocal rizotònica: /o/

Miscel·lània

• Síl·labes: de·cep·ci·o·nar (5)
• Anagrama: procedència

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB, ésAdir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /de.θep.θjoˈnaɾ/

Americà: alt /d(e).sep.sjoˈnaɾ/, baix /de.sep.sjoˈnaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De decepción, del llatí deceptiōnis.

Verb

decepcionar trans. ‎(present decepciono, passat decepcioné, futur decepcionaré)

1. decebre

Miscel·lània

• Síl·labes: de·cep·cio·nar (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre decepcionar