decuplico

Potser volíeu: decuplicò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /də.kuˈpɫi.ku/, occidental /de.kuˈpɫi.ko/
• Rimes: -iko

Verb

decuplico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de decuplicar.

   [Jo] decuplico, decuplique, decuplic o decupliqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb decuplicar.

   [Que jo] decuplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] decupliqui o decuplique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb decuplicar.

   [Que ell/ella/vostè] decuplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] decupliqui o decuplique.

Miscel·lània

• Síl·labes: de·cu·pli·co (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /de.kuˈpli.ko/

Americà: alt /de.kuˈpli.k(o)/, baix /de.kuˈpli.ko/

• Rimes: -iko

Verb

decuplico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb decuplicar

Italià

Verb

decuplico

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de decuplicare