decuplique

Potser volíeu: decupliqué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /de.kuˈpɫi.ke/
• Rimes: -ike

Verb

decuplique

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de decuplicar.

   Forma valenciana: [jo] decuplico, decuplique, decuplic o decupliqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb decuplicar.

   [Que jo] decupliqui o decuplique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb decuplicar.

   [Que ell/ella/vostè] decupliqui o decuplique.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb decuplicar.

   Decupliqui o decuplique [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: de·cu·pli·que (4)