deim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈdɛjm/
	balear /ˈdəjm/, /ˈdɛjm/
Occidental:	/ˈdejm/

• Etimologia: Del català antic deïm, de desim, del llatí dīcimus.

Verb

deim

1. (balear) Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de dir.

Variants

• (formal) diem

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: diem, díem, ídem, medi, medí, mide

Català antic

Verb

deim

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de dir