mide

Català

Verb

mide

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de midar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb midar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb midar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb midar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·de (2)
• Anagrames: deim ^(alfagrama), diem, díem, ídem, medi, medí

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈmi.ðe\

Americà: alt /ˈmi.de/, baix \ˈmi.ðe\

• Rimes: -ide

Verb

mide

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb medir
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb medir

Variants

• [2]: (voseo) medí

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·de (2)
• Anagrames: dime, ídem, medí