deliri

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəˈɫi.ɾi/, occidental /deˈɫi.ɾi/
• Rimes: -iɾi
• Etimologia: De l'anglès delirium, del llatí dēlīrium, segle XVIII, del verb dēlīrō ‎(«desviar-se, delirar», literalment «sortir del solc»), de dē i līra. Doblet de deler.

Nom

deliri m. ‎(plural deliris)

1. Pèrdua transitòria de la percepció normal de la realitat, amb desorientació i al·lucinacions.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Wahn ^(de) m., Delirium ^(de) n.
• Anglès: delirium ^(en)
• Armeni: զառանցանք ^(hy) ‎(zarantxank)
• Belarús: брэд ^(be) m. ‎(bred)
• Búlgar: бълнуване ^(bg) n. ‎(balnuvane)
• Castellà: delirio ^(es)
• Eslovac: blúznenie ^(sk) n., delírium ^(sk) n.
• Finès: houretila ^(fi)
• Francès: délire ^(fr)
• Gallec: delirio ^(gl) m.
• Grec: παραλήρημα ^(el) n. ‎(paralírima)
• Hebreu: טירוף‎ ^(he)
• Hongarès: delírium ^(hu)
• Italià: delirio ^(it)
• Japonès: せん妄 ^(ja)
• Kazakh: сандырақ ^(kk) ‎(sandıraq/sandirakh)
• Llatí: dēlīrium ^(la) n., dēlūsio ^(la) f.
• Macedoni: делириум ^(mk) m.
• Polonès: złudzenie ^(pl) n., delirium ^(pl)
• Portuguès: delírio ^(pt) m.
• Rus: бред ^(ru) m. ‎(bred)
• Xinès: 譫妄 ^(zh) ‎(谵妄, zhānwàng)

Miscel·lània

• Síl·labes: de·li·ri (3)
• Anagrames: elidir, lideri, liderí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot