elidir

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /ə.ɫiˈði/
Occidental: nord-occidental /e.ɫiˈði/
valencià /e.ɫiˈðiɾ/, /e.ɫiˈði/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: elidí
  • Etimologia: Formació culta del llatí elīdire («arrancar»), segle XIX, de laedere («ferir»).

Verb

elidir trans., pron. (pronominal elidir-se)

  1. Ometre, suprimir un so o una lletra.
  2. Ometre en un enunciat elements sobreentesos.

Conjugació

Paradigmes de flexió: elideixo, elideix, elidim

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: \e.liˈðiɾ\
Americà: alt /e.liˈdiɾ/, baix \e.liˈðiɾ\
  • Rimes: -iɾ
  • Etimologia: Formació culta del llatí elīdire («arrancar»).

Verb

elidir (present elido, passat elidí, futur elidiré)

  1. elidir

Conjugació

Miscel·lània

  • Síl·labes: e·li·dir (3)
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads