denegue

Català

Verb

denegue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de denegar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb denegar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb denegar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb denegar.

Variants

• [1] denego, denegui, deneg
• [2] denegui
• [3] denegui
• [4] denegui

Miscel·lània

• Síl·labes: de·ne·gue (3)
• Anagrama: denegeu