denegar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /də.nəˈɣa/
Occidental: nord-occidental /de.neˈɣa/
valencià /de.neˈɣaɾ/, /de.neˈɣa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: denegà
  • Etimologia: Del llatí denegare, segle XIV.

Verb

denegar trans.

  1. Negar un permís o un favor per part d'una autoritat.

Conjugació

Paradigmes de flexió: denego, denega, deneguem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: de·ne·gar (3)
  • Anagrama: endegar

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads