dental

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dənˈtaɫ/, occidental /denˈtaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: De dent i el sufix -al, segle XIII.

Adjectiu

dental inv. ‎(plural dentals)

1. Relatiu o pertanyent a la dent.
2. (fonètica) Que s’articula amb la part anterior de la llengua i l’interior de les incisives superiors.

   En català són consonants dentals la te i la de.

Traduccions

Traduccions

• Francès: dental ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: den·tal (2)
• Heterograma de 6 lletres (adelnt)
• Anagrames: endalt, tendal

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Francès

• Pronúncia: /dɑ̃ˈtal/
• Etimologia: De dent i el sufix -al.

Adjectiu

dental m. ‎(femení dentale, plural masculí dentaux, plural femení dentales)

1. dental