desacato

Potser volíeu: desacató

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də.zəˈka.tu/
	balear /də.zəˈka.to/, /də.zəˈka.tu/
Occidental:	/de.zaˈka.to/

• Rimes: -ato

Verb

desacato

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desacatar.

Miscel·lània

• Síl·labes: des·a·ca·to (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /de.saˈka.to/

Americà: alt /de.s(a)ˈka.to/, baix /de.saˈka.to/

• Rimes: -ato
• Etimologia: De desacatar.

Nom

desacato m. ‎(plural desacatos)

1. desacatament

Verb

desacato

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb desacatar

Miscel·lània

• Síl·labes: de·sa·ca·to (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre desacato