desaltar

Català antic

• Etimologia: Del prefix des- i altar.

Verb

desaltar

1. desagradar

   «Per què amau alguna dona serà per temps d' un jorn que ja no us alta, e tant serà una part que us desalta que no veureu res d' ella sia bona.» ((Ausiàs March, Poesies))

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	desaltar
gerundi	desaltant
participi	desaltat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	desalt	desaltes	desalta	desaltam	desaltats	desalten
					desaltau
imperfet	desaltava	desaltaves	desaltava	desaltàvem	desaltàvets	desaltaven
passat simple	desaltí	desaltast	desaltà	desaltam	desaltàs	desaltaren
	desalté	desaltist		desaltàrem	desaltàrets
		desaltares			desaltàreu
futur	desaltaré	desaltaràs	desaltarà	desaltarem	desaltarets	desaltaran
					desaltareu
condicional	desaltaria	desaltaries	desaltaria	desaltaríem	desaltaríets	desaltarien
					desaltaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	desalt	desalts	desalt	desaltem	desaltets	desalten
					desalteu
imperfet	desaltàs	desaltasses	desaltàs	desaltàssem	desaltàssets	desaltassen
	desaltara	desaltares	desaltara	desaltàrem	desaltàsseu	desaltaren
					desaltàrets
					desaltàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	desalta	desalt	desaltem	desaltats	desalten
	–				desaltau

Antònims

• altar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA