desbancar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /dəz.bəŋˈka/ Occidental: nord-occidental /dez.βaŋˈka/ valencià /dez.baŋˈkaɾ/, /dez.βaŋˈka/
Verb
desbancar trans.
- Perdre una posició de supremacia i ser-ne substituït.
- «-En els oracles (vv. 128-130) hi ha una declaració terminant: el blanquer paflagoni serà desbancat per un altre artesà més mesquí.» (Aristófanes, Comèdies (vol. II): Els cavallers. Les bromes, Fundació Bernat Metge)
- «-Per tal de copsar el nou subjecte que pren forma un cop el cartesianisme ha estat desbancat, cal que hom s'acosti a les tesis del metge vienès Sigmund Freud.» (M.Perelló, L'home que morí bestiola: subjecte i estètica de Franz Kafka, Revista Taula, Universitat de les Balears, núm. 41, 2007-2008)
Conjugació
Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: desbanco, desbanca, desbanquem
Sinònims
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: des·ban·car (3)
- Anagrama: brancades
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads