descaragolar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /dəs.kə.ɾə.ɣuˈɫa/ balear /dəs.kə.ɾə.ɣoˈɫa/, /dəs.kə.ɾə.ɣuˈɫa/ Occidental: nord-occidental /des.ka.ɾa.ɣoˈɫa/ valencià /des.ka.ɾa.ɣoˈɫaɾ/, /des.ka.ɾa.ɣoˈɫa/
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfon: descaragolà
- Etimologia: Del prefix des- i caragolar, segle XIX.
Verb
descaragolar trans., pron. (pronominal descaragolar-se)
- Fer que una cosa deixi d’estar caragolada, especialment un caragol metàl·lic.
Conjugació
Primera conjugació regular
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: descaragolo, descaragola, descaragolem
Vocal rizotònica: /ɔ/
Variants
Sinònims
- desenroscar, desengramponar (mallorquí)
Antònims
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: des·ca·ra·go·lar (5)
- Anagrames: descargolara, descargolarà
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads