desconforte

Català

Verb

desconforte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desconfortar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desconfortar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desconfortar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb desconfortar.

Variants

• [1] desconforto, desconforti, desconfort
• [2] desconforti
• [3] desconforti
• [4] desconforti

Miscel·lània

• Síl·labes: des·con·for·te (4)