desgraciar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /dəz.ɡɾə.siˈa/ Occidental: nord-occidental /dez.ɣɾa.siˈa/ valencià /dez.ɣɾa.siˈaɾ/, /dez.ɣɾa.siˈa/
Verb
desgraciar trans.
- Malmetre's alguna cosa totalment, fer-se malbé sense possibilitat de refer-se.
- «En Montserrat, reconegué que ell l'havia mort i que no se'n penedia en absolut, ja que n'Hug li havia desgraciat tota la vida en casar-se amb ella.» (Lluís Carbonell, Damià, el Cartoixà, 2015)
Conjugació
Primera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: desgracio, desgracia, desgraciem
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: des·gra·ci·ar (4)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads