designo

Català

Verb

designo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de designar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb designar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb designar.

Miscel·lània

• Síl·labes: de·sig·no (3)
• Heterograma de 7 lletres (deginos)
• Anagrames: godines, godinés, ondegis, sondegi, sondegí, sondeig

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdeː.sɪ.ŋnoː/
• Etimologia: Del prefix de- i signō.

Verb

dēsignō ‎(1a present^?), dēsignās ‎(2a present), dēsignāre ‎(infinitiu), dēsignāvī ‎(perfet), dēsignātum ‎(supí)

1. marcar, jo marco
2. assenyalar, designar