destines

Potser volíeu: destinés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəsˈti.nəs/, occidental /desˈti.nes/
• Rimes: -ines

Verb

destines

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de destinar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb destinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ti·nes (3)
• Anagrames: distenés, esdentis, sentides