destinar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/dəs.tiˈna/
Occidental:	nord-occidental /des.tiˈna/
	valencià /des.tiˈnaɾ/, /des.tiˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: destinà
• Etimologia: Del llatí destināre ‎(«fixar»), segle XIV.

Verb

destinar trans.

1. Fixar el destí, la sort, d'algú o d'alguna cosa
2. Determinar, designar, la condició futura d’algú o d’alguna cosa.
3. Decidir per endavant allò que un farà.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	destinar			haver destinat
gerundi	destinant			havent destinat
participi	destinat, destinada, destinats, destinades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	destino	destines	destina	destinem	destineu	destinen
	destine						val
	destini						sept
	destín				destinau		bal, alg
				destinam			bal
imperfet	destinava	destinaves	destinava	destinàvem	destinàveu	destinaven
passat simple	destiní	destinares	destinà	destinàrem	destinàreu	destinaren
futur	destinaré	destinaràs	destinarà	destinarem	destinareu	destinaran
condicional	destinaria	destinaries	destinaria	destinaríem	destinaríeu	destinarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	destini	destinis	destini	destinem	destineu	destinin
	destine	destines	destine			destinen	occ, bal
imperfet	destinés	destinessis	destinés	destinéssim	destinéssiu	destinessin
		destinesses		destinéssem	destinésseu	destinessen
	destinàs	destinassis	destinàs	destinàssim	destinàssiu	destinassin	bal
		destinasses		destinàssem	destinàsseu	destinassen	val, bal (1)
	destinara	destinares	destinara	destinàrem	destinàreu	destinaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	destina	destini	destinem	destineu	destinin
	–				destinau		bal, alg
	–		destine			destinen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				destinàvom	destinavo		centr, n-occ
	destinavi						sept
	destinaia	destinaies	destinaia	destinàiem	destinàieu	destinaien	n-occ
condicional	destinariva	destinarives	destinariva	destinarívem	destinaríveu	destinariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	destino	destinos	destino	destineguem	destinegueu		n-occ
imperfet	destinessi		destinessi				sept, alg
	destinessa						centr, n-occ
	destineguessa	destineguesses	destinegués	destineguéssom	destineguéssou	destineguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... destinat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... destinar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... destinat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... destinat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... destinat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... destinat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... destinar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... destinat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... destinat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... destinat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: destino, destina, destinem

Sinònims

• adjudicar, assignar
• designar
• reservar

Traduccions

Determinar

• Anglès: destine ^(en)
• Castellà: destinar ^(es)
• Francès: destiner ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ti·nar (3)
• Heterograma de 8 lletres (adeinrst)
• Anagrames: diantres, enardits, nitrades, tendiràs, trinades

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: destinar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /des.tiˈnaɾ/, meridional /deh.tiˈnaɾ/

Americà: alt /d(e)s.tiˈnaɾ/, baix /deh.tiˈnaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí destināre

Verb

destinar trans. ‎(present destino, passat destiné, futur destinaré)

1. destinar

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ti·nar (3)
• Heterograma de 8 lletres (adeinrst)