desvelar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəz.bəˈɫa/, balear /dəz.vəˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /dez.βeˈɫa/
	valencià /dez.veˈɫaɾ/, /dez.βeˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: desvelà
• Etimologia: Del prefix des- i velar ‎(«llevar el vel»), segle XX

Verb

desvelar trans.

1. Revelar, fer conèixer allò que estava amagat.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	desvelar			haver desvelat
gerundi	desvelant			havent desvelat
participi	desvelat, desvelada, desvelats, desvelades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desvelo	desveles	desvela	desvelem	desveleu	desvelen
	desvele						val
	desveli						sept
	desvel			desvelam	desvelau		bal
imperfet	desvelava	desvelaves	desvelava	desvelàvem	desvelàveu	desvelaven
passat simple	desvelí	desvelares	desvelà	desvelàrem	desvelàreu	desvelaren
futur	desvelaré	desvelaràs	desvelarà	desvelarem	desvelareu	desvelaran
condicional	desvelaria	desvelaries	desvelaria	desvelaríem	desvelaríeu	desvelarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desveli	desvelis	desveli	desvelem	desveleu	desvelin
	desvele	desveles	desvele			desvelen	occ, bal
imperfet	desvelés	desvelessis	desvelés	desveléssim	desveléssiu	desvelessin
		desvelesses		desveléssem	desvelésseu	desvelessen
	desvelàs	desvelassis	desvelàs	desvelàssim	desvelàssiu	desvelassin	bal
		desvelasses		desvelàssem	desvelàsseu	desvelassen	val, bal (1)
	desvelara	desvelares	desvelara	desvelàrem	desvelàreu	desvelaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	desvela	desveli	desvelem	desveleu	desvelin
	–				desvelau		bal
	–		desvele			desvelen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... desvelat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... desvelar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... desvelat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... desvelat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... desvelat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... desvelat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... desvelar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... desvelat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... desvelat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... desvelat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: desvelo, desvela, desvelem
Vocal rizotònica: /ɛ/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: unveil ^(en)
• Castellà: desvelar ^(es)
• Francès: dévoiler ^(fr)
• Italià: svelare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ve·lar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \dez.βeˈlaɾ\, meridional \deh.βeˈlaɾ\

Americà: alt \dez.βeˈlaɾ\, baix \deh.βeˈlaɾ\

• Rimes: -aɾ

Verb

desvelar trans., pron. ‎(pronominal desvelarse, present desvelo, passat desvelé, futur desvelaré)

1. desvetllar
2. desvelar, revelar

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ve·lar (3)