deute

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈdɛw.tə/ⓘ
	balear /ˈdəw.tə/, /ˈdɛw.tə/
Occidental:	/ˈdew.te/

• Etimologia: Del llatí dēbĭtum, segle XIII. Doblet de dèbit.

Nom

deute m. ‎(plural deutes)

1. Acte d'haver de tornar alguna cosa abans prestada, sigui material o no.

Sinònims

• obligació, responsabilitat

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Schuld ^(de) f.
• Anglès: debt ^(en)
• Àrab: دَيْن ^(ar)
• Armeni: պարտք ^(hy) ‎(partk)
• Belarús: доўг ^(be) m. ‎(douh)
• Castellà: deuda ^(es) f.
• Danès: gæld ^(da) c.
• Eslovac: dlh ^(sk) m.
• Eslovè: dolg ^(sl) m.
• Esperanto: ŝuldo ^(eo)
• Feroès: skuld ^(fo) f.
• Finès: velvoite ^(fi)
• Francès: dette ^(fr) f.
• Frisó occidental: skuld ^(fy)
• Friülà: debit ^(fur) m.
• Gallec: débeda ^(gl) f.
• Georgià: ვალი ^(ka) ‎(vali)
• Grec: χρέος ^(el) n. ‎(khreos)
• Hongarès: tartozás ^(hu)
• Italià: debito ^(it) m.
• Kazakh: борыш ^(kk) ‎(borış/borix)
• Kurd: deyn ^(ku) m.
• Letó: parāds ^(lv) m.
• Llatí: debitum ^(la) n.
• Luxemburguès: Schold ^(lb) f.
• Maltès: dejn ^(mt) m.
• Neerlandès: verplichting ^(nl) f., schuld ^(nl) f.
• Occità: deute ^(oc) m.
• Polonès: dług ^(pl) m.
• Portuguès: dívida ^(pt) f.
• Romanès: datorie ^(ro) f.
• Rus: долг ^(ru) m. ‎(dolg)
• Suahili: deni ^(sw)
• Suec: skuld ^(sv) c.
• Turc: borç ^(tr)
• Txec: dluh ^(cs) m.
• Ucraïnès: борг ^(uk) m. ‎(borh)
• Xinès: 人情債 ^(zh) ‎(人情债, rénqíngzhài)

Miscel·lània

• Síl·labes: deu·te (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: deute