devaniren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də.βəˈni.ɾən/, balear /də.vəˈni.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /de.βaˈni.ɾen/
	valencià /de.vaˈni.ɾen/, /de.βaˈni.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

devaniren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de devanir-se.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb devanir-se.

Variants

• [2] devanissin, devanissen

Miscel·lània

• Síl·labes: de·va·ni·ren (4)
• Anagrames: avendrien, endevinar, nedariven