dicmenge

Català antic

• Etimologia: Del primitiu *didomenjo, del llatí vulgar *didominicu, del tardà die(m) dominicu(m) ‎(«dia del Senyor»).

Nom

dicmenge m. ‎(plural dicmenges)

1. forma alternativa de diumenge

   «Deus maná als jueus que colguesen lo disapte e lo Fill de Deu s' encarná e ordená que los crestians colguesen lo dicmenge.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

Variants

• digmenge

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA