digmenge

Català antic

• Etimologia: Del primitiu *didomenjo, del llatí vulgar *didominicu, del tardà die(m) dominicu(m) ‎(«dia del Senyor»).

Nom

digmenge m. ‎(plural digmenges)

1. forma alternativa de diumenge

   «Lo diluns féu pus fort temps que no havia feyt lo dissapte ni ·l digmenge.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)

Variants

• dicmenge

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL