dignau

Català

Verb

dignau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de dignar-se.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb dignar-se.

Variants

• [1] digneu
• [2] digneu

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·nau (2)
• Heterograma de 6 lletres (adginu)