digneu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /diŋˈnɛw/
	balear /diŋˈnəw/, /diŋˈnɛw/
Occidental:	nord-occidental /diŋˈnew/, valencià /diɡˈnew/

• Rimes: -ɛw

Verb

digneu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de dignar-se.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb dignar-se.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb dignar-se.

Variants

• [1] dignau
• [3] dignau

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·neu (2)
• Heterograma de 6 lletres (deginu)
• Anagrames: deguin, diguen