dimitir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/di.miˈti/
Occidental:	nord-occidental /di.miˈti/
	valencià /di.miˈtiɾ/, /di.miˈti/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: dimití
• Etimologia: Del llatí dimittere ‎(«renunciar, deixar de fer»), segle XIX, doblet del patrimonial demetre.

Verb

dimitir trans., intr.

1. Renunciar un càrrec.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	dimitir			haver dimitit
gerundi	dimitint			havent dimitit
participi	dimitit, dimitida, dimitits, dimitides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dimiteixo	dimiteixes	dimiteix	dimitim	dimitiu	dimiteixen
	dimitesc						bal
	dimiteixi						sept
	dimitisc	dimitixes	dimitix			dimitixen	occ
	dimitixo						n-occ
imperfet	dimitia	dimities	dimitia	dimitíem	dimitíeu	dimitien
passat simple	dimití	dimitires	dimití	dimitírem	dimitíreu	dimitiren
futur	dimitiré	dimitiràs	dimitirà	dimitirem	dimitireu	dimitiran
condicional	dimitiria	dimitiries	dimitiria	dimitiríem	dimitiríeu	dimitirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dimiteixi	dimiteixis	dimiteixi	dimitim	dimitiu	dimiteixin
	dimitisca	dimitisques	dimitisca			dimitisquen	occ
	dimitesqui	dimitesquis	dimitesqui	dimitiguem	dimitigueu	dimitesquin	bal
imperfet	dimitís	dimitissis	dimitís	dimitíssim	dimitíssiu	dimitissin
		dimitisses		dimitíssem	dimitísseu	dimitissen
	dimitira	dimitires	dimitira	dimitírem	dimitíreu	dimitiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	dimiteix	dimiteixi	dimitim	dimitiu	dimiteixin
	–		dimitesqui	dimitiguem		dimitesquin	bal
	–	dimitix	dimitisca			dimitisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dimiteix						bal, alg
imperfet	dimitiva	dimitives	dimitiva	dimitívem	dimitíveu	dimitiven	n-occ, alg
	dimitigueva	dimitigueves	dimitigueva	dimitiguévem	dimitiguéveu	dimitigueven	n-occ
passat simple	dimitigué	dimitigueres	dimitigué	dimitiguérem	dimitiguéreu	dimitigueren	bal
condicional	dimitiriva	dimitirives	dimitiriva	dimitirívem	dimitiríveu	dimitiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dimitixa	dimitixes	dimitixa	dimitisquem	dimitisqueu	dimitixen	n-occ
		dimitixos	dimitixo				n-occ
	dimitesca	dimitesques	dimitesca			dimitesquen	bal
imperfet	dimitigués	dimitiguesses	dimitigués	dimitiguéssem	dimitiguésseu	dimitiguessen
	dimitissi		dimitissi				sept, alg
	dimitiguera	dimitigueres	dimitiguera	dimitiguérem	dimitiguéreu	dimitigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... dimitit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... dimitir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... dimitit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... dimitit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... dimitit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... dimitit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... dimitir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... dimitit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... dimitit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... dimitit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: dimiteixo, dimiteix, dimitim

Notes

Tradicionalment transitiu, hi ha tendència a usar-lo de forma intransitiva:

• (transitiu) Ha dimitit l’entrenador. L’entrenador ha dimitit.
• (intransitiu) Ha dimitit d’entrenador. Ha dimitit com a entrenador.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: resign ^(en)
• Castellà: dimitir ^(es)
• Francès: démissionner ^(fr)
• Gallec: dimitir ^(gl)
• Italià: dimettere ^(it)
• Portuguès: demitir ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·mi·tir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /di.miˈtiɾ/
• Rimes: -iɾ

Verb

dimitir ‎(present dimito, passat dimití, futur dimitiré)

1. dimitir

Conjugació

Tercera conjugació -ir

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		dimitir			haber dimitido
Gerundi		dimitiendo			habiendo dimitido
Participi		dimitido
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	dimito	dimites dimitís	dimite	dimitimos	dimitís	dimiten
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	dimitía	dimitías	dimitía	dimitíamos	dimitíais	dimitían
	Pretérito perfecto simple (Pretèrit indefinit)	dimití	dimitiste	dimitió	dimitimos	dimitisteis	dimitieron
	Futuro simple (Futur)	dimitiré	dimitirás	dimitirá	dimitiremos	dimitiréis	dimitirán
	Condicional simple (Condicional)	dimitiría	dimitirías	dimitiría	dimitiríamos	dimitiríais	dimitirían
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	he dimitido	has dimitido	ha dimitido	hemos dimitido	habéis dimitido	han dimitido
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	había dimitido	habías dimitido	había dimitido	habíamos dimitido	habíais dimitido	habían dimitido
	Pretérito anterior (Pretèrit anterior)	hube dimitido	hubiste dimitido	hubo dimitido	hubimos dimitido	hubisteis dimitido	hubieron dimitido
	Futuro perfecto (Futur perfet)	habré dimitido	habrás dimitido	habrá dimitido	habremos dimitido	habréis dimitido	habrán dimitido
	Condicional perfecto (Condicional perfet)	habría dimitido	habrías dimitido	habría dimitido	habríamos dimitido	habríais dimitido	habrían dimitido
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	dimita	dimitas dimitás	dimita	dimitamos	dimitáis	dimitan
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	dimitiera o	dimitieras o	dimitiera o	dimitiéramos o	dimitierais o	dimitieran o
		dimitiese	dimitieses	dimitiese	dimitiésemos	dimitieseis	dimitiesen
	Futuro (Futur)	dimitiere	dimitieres	dimitiere	dimitiéremos	dimitiereis	dimitieren
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	haya dimitido	hayas dimitido	haya dimitido	hayamos dimitido	hayáis dimitido	hayan dimitido
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera dimitido o	hubieras dimitido o	hubiera dimitido o	hubiéramos dimitido o	hubierais dimitido o	hubieran dimitido o
		hubiese dimitido	hubieses dimitido	hubiese dimitido	hubiésemos dimitido	hubieseis dimitido	hubiesen dimitido
	Futuro (Futur perfet)	hubiere dimitido	hubieres dimitido	hubiere dimitido	hubiéremos dimitido	hubiereis dimitido	hubieren dimitido
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			dimite dimití	dimita	dimitamos	dimitid	dimitan

Miscel·lània

• Síl·labes: di·mi·tir (3)