dindi

Potser volíeu: dindí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdin.di/
• Rimes: -indi
• Etimologia: Forma masculina de díndia, singular de díndies, fals tall sil·làbic de [gall] d’Índies ‎(«d’Amèrica»). Compareu amb el francès dinde.

Adjectiu

dindi m. ‎(femení díndia, plural masculí dindis, plural femení díndies)

1. De les Índies, d’Amèrica.

Compostos i expressions

Usat només en:

• blat dindi
• gall dindi
• polla díndia

Descendents

• Friülà: dindi
• Italià: dindio (dialectal)
• Sard: dindu

Vegeu també indiot.

Verb

dindi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dindar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dindar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dindar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dindar.

Variants

• [1] dindo

Miscel·lània

• Síl·labes: din·di (2)

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB