dineguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /di.neˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

dineguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb dinar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] dinessin, dinessen, dinassin, dinassen o dinaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: di·ne·gues·sen (4)
• Anagrama: deneguessin