dinar

Potser volíeu: DINAR, diñar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom, verb)

Oriental:	/diˈna/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /diˈna/
	valencià /diˈnaɾ/, /diˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: dinà
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (moneda) /diˈnar/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: [àpat] Del català antic disnar, del llatí vulgar *disjināre, de *disjejūnāre ‎(«desdejunar»), de jejūnāre ‎(«dejunar»), segle XII. Originalment «el primer àpat del matí» (desdejuni) va passar a «l’àpat de mig matí» (les deuhores) a través de l’expressió dinar major, i finalment a «l’àpat de migdia» com a àpat principal. Cognat de l’occità dinnar, francès diner, italià desinare.
• Etimologia: [moneda] De l'àrab دينار ‎(dīnār), del grec antic δηνάριον ‎(dēnárion), del llatí dēnārius, doblet de denari i de diner.

Nom

dinar m. ‎(plural dinars)

1. Àpat del migdia.
2. Plats que componen aquest àpat.

Traduccions

Àpat

• Afrikaans: middagete ^(af)
• Alemany: Mittagessen ^(de) n.
• Anglès: lunch ^(en)
• Armeni: լանչ ^(hy) ‎(lantx)
• Basc: bazkari ^(eu)
• Belarús: абе́д ^(be) m. ‎(abed)
• Birmà: နေ့လယ်စာ ^(my)
• Búlgar: oбя́д ^(bg) m. ‎(obiad)
• Castellà: comida ^(es), almuerzo ^(es)
• Coreà: 점심 ^(ko) ‎(jeomsim)
• Danès: frokost ^(da) c.
• Eslovac: obed ^(sk) m.
• Eslovè: kosilo ^(sl) n., obed ^(sl) m.
• Esperanto: tagmanĝo ^(eo)
• Estonià: lõuna ^(et)
• Finès: lounas ^(fi)
• Francès: déjeuner ^(fr)
• Friülà: gustà ^(fur)
• Gallec: xantar ^(gl), xantar ^(gl) m.
• Gal·lès: cinio bach ^(cy) m.
• Georgià: ლანჩი ^(ka) ‎(lantxi)
• Grec: γεύμα ^(el) n. ‎(gevma), μεσημεριανό ^(el) n. ‎(messimerianó)
• Grec antic: δεῖπνον ^(grc) n. ‎(deîpnon), ἄριστον ^(grc) n. ‎(áriston)
• Hindi: लंच ^(hi) m.
• Hongarès: ebéd ^(hu)
• Ídix: װאַרעמעס‎ ^(yi) n.
• Ido: dejuno ^(io)
• Indonesi: makan siang ^(id)
• Interlingua: prandio ^(ia)
• Irlandès: lón ^(ga) m.
• Islandès: hádegismatur ^(is) m.
• Italià: pranzo ^(it), seconda colazione ^(it) f.
• Japonès: 昼食 ^(ja)
• Kazakh: қонақасы ^(kk) ‎(qonaqası/khonakhassi)
• Kirguís: түштөм ^(ky) ‎(tuixtom), обед ^(ky) ‎(obed)
• Kurd: firavîn ^(ku)
• Letó: pusdienas ^(lv) m.
• Lituà: pietūs ^(lt) m.
• Llatí: prandium ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: MENJAR+MEITAT ^(csc)
• Mongol: ленч ^(mn)
• Noruec: lunsj ^(no) m.
• Occità: dinnar ^(oc)
• Persa: ناهار‎ ^(fa) m.
• Polonès: obiad ^(pl) m.
• Portuguès: comida ^(pt), almoço ^(pt) m.
• Retoromànic: gentar ^(rm) m.
• Romanès: gustare ^(ro), prânz ^(ro) n.
• Rus: обе́д ^(ru) m. ‎(obed)
• Serbocroat: обед ^(sh), obed ^(sh)
• Sicilià: pranzu ^(scn) m.
• Suec: lunch ^(sv) c., middag ^(sv) c.
• Tadjik: ноҳор ^(tg)
• Tagal: tanghalian ^(tl)
• Tai: อาหารกลางวัน ^(th)
• Turc: öğle yemeği ^(tr)
• Txec: oběd ^(cs) m.
• Ucraïnès: обі́д ^(uk) m. ‎(obid)
• Urdú: لنچ‎ ^(ur) m.
• Való: dinner ^(wa), marinde ^(wa)
• Vènet: disnar ^(vec)
• Vietnamita: bữa ăn trưa ^(vi)
• Volapük: koled ^(vo)

Falsos amics

• Anglès: dinner ‎(«sopar»)

Nom

dinar m. ‎(plural dinars)

1. Moneda usada en alguns països àrabs.

Traduccions

Moneda

• Anglès: dinar ^(en)
• Castellà: dinar ^(es)
• Francès: dinar ^(fr)
• Italià: dinar ^(it)

Verb

dinar intr., trans.

1. (intransitiu) Prendre aliments al migdia.
2. (transitiu, castellanisme) Menjar una cosa per dinar, dinar de.

   «I així, vam dinar escudella en un petit restaurant profund i fosc del carrer dels Escudellers.» (Joan Francesc Mira i Casterà, El desig dels dies, pàg. 209, Eliseu Climent (ed.), 1981)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	dinar			haver dinat
gerundi	dinant			havent dinat
participi	dinat, dinada, dinats, dinades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dino	dines	dina	dinem	dineu	dinen
	dine						val
	dini						sept
	din				dinau		bal, alg
				dinam			bal
imperfet	dinava	dinaves	dinava	dinàvem	dinàveu	dinaven
passat simple	diní	dinares	dinà	dinàrem	dinàreu	dinaren
futur	dinaré	dinaràs	dinarà	dinarem	dinareu	dinaran
condicional	dinaria	dinaries	dinaria	dinaríem	dinaríeu	dinarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dini	dinis	dini	dinem	dineu	dinin
	dine	dines	dine			dinen	occ, bal
imperfet	dinés	dinessis	dinés	dinéssim	dinéssiu	dinessin
		dinesses		dinéssem	dinésseu	dinessen
	dinàs	dinassis	dinàs	dinàssim	dinàssiu	dinassin	bal
		dinasses		dinàssem	dinàsseu	dinassen	val, bal (1)
	dinara	dinares	dinara	dinàrem	dinàreu	dinaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	dina	dini	dinem	dineu	dinin
	–				dinau		bal, alg
	–		dine			dinen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				dinàvom	dinavo		centr, n-occ
	dinavi						sept
	dinaia	dinaies	dinaia	dinàiem	dinàieu	dinaien	n-occ
condicional	dinariva	dinarives	dinariva	dinarívem	dinaríveu	dinariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dino	dinos	dino	dineguem	dinegueu		n-occ
imperfet	dinessi		dinessi				sept, alg
	dinessa						centr, n-occ
	dineguessa	dineguesses	dinegués	dineguéssom	dineguéssou	dineguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... dinat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... dinar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... dinat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... dinat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... dinat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... dinat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... dinar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... dinat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... dinat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... dinat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: dino, dina, dinem

Derivats

• dinada

Traduccions

Menjar al migdia

• Albanès: drekoj ^(sq)
• Alemany: zu Mittag essen ^(de)
• Anglès: to (have) lunch ^(en)
• Basc: bazkaldu ^(eu)
• Belarús: абе́даць ^(be) ‎(abédats) (impf), паабе́даць ^(be) ‎(paabédats) (pf)
• Bretó: merennañ ^(br)
• Búlgar: обя́двам ^(bg) ‎(obiàdvam)
• Castellà: comer ^(es), almorzar ^(es)
• Danès: spise ^(da)
• Eslovac: obedovať ^(sk)
• Esperanto: tagmanĝi ^(eo)
• Estonià: lõunastama ^(et)
• Finès: lounastaa ^(fi)
• Francès: déjeuner ^(fr)
• Friülà: gustâ ^(fur)
• Gallec: xantar ^(gl)
• Grec: γευματίζω ^(el) ‎(gevmatizo)
• Grec antic: δεῖπνέω ^(grc) ‎(deîpnéō)
• Hongarès: ebédel ^(hu)
• Italià: pranzare ^(it)
• Japonès: 昼食をとる ^(ja)
• Letó: pusdienot ^(lv)
• Lituà: pietauti ^(lt)
• Llatí: prandere ^(la)
• Macedoni: ру́ча ^(mk)
• Neerlandès: middageten ^(nl)
• Occità: dinnar ^(oc)
• Polonès: jeść obiad ^(pl)
• Portuguès: comer ^(pt), almoçar ^(pt)
• Romanès: prânzi ^(ro)
• Rus: обе́дать ^(ru) ‎(obédat) (impf), пообе́дать ^(ru) ‎(poobédat) (pf)
• Suec: äta lunch ^(sv)
• Tagal: tanghalian ^(tl)
• Txec: obědvat ^(cs)
• Ucraïnès: обі́дати ^(uk) ‎(obídati) (impf), пообі́дати ^(uk) ‎(poobídati) (pf)
• Xinès: 吃午飯 ^(zh) ‎(吃午饭, chīwǔfàn)

Falsos amics

• Francès: diner ‎(«sopar»)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·nar (2)
• Anagrames: diran, nadir

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

dinar

1. (pronominal, fins el segle XIV) esmorzar
2. (sovint pronominal) dinar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	dinar
gerundi	dinant
participi	dinat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	dín	dines	dina	dinam	dinats	dinen
					dinau
imperfet	dinava	dinaves	dinava	dinàvem	dinàvets	dinaven
passat simple	diní	dinast	dinà	dinam	dinàs	dinaren
	diné	dinist		dinàrem	dinàrets
		dinares			dinàreu
futur	dinaré	dinaràs	dinarà	dinarem	dinarets	dinaran
					dinareu
condicional	dinaria	dinaries	dinaria	dinaríem	dinaríets	dinarien
					dinaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	dín	dins	dín	dinem	dinets	dinen
					dineu
imperfet	dinàs	dinasses	dinàs	dinàssem	dinàssets	dinassen
	dinara	dinares	dinara	dinàrem	dinàsseu	dinaren
					dinàrets
					dinàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	dina	dín	dinem	dinats	dinen
	–				dinau

Variants

• disnar

Nom

dinar m. ‎(plural dinars)

1. dinar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA

Anglès

• Pronúncia: /dɪˈnɑr/

Nom

dinar ‎(plural dinars)

1. dinar (moneda)

Castellà

• Pronúncia: /diˈnar/

Nom

dinar m. ‎(plural dinares)

1. dinar (moneda)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·nar (2)

Francès

• Pronúncia: /diˈnaʁ/
• Homòfon: dinars

Nom

dinar m. ‎(plural dinars)

1. dinar (moneda)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /diˈnar/

Nom

dinar m. ‎(plural invariable)

1. dinar (moneda)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·nàr (2)