dineguesses

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /di.neˈɣe.ses/
• Rimes: -eses

Verb

dineguesses

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb dinar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] dinessis, dinesses, dinassis, dinasses o dinares.

Miscel·lània

• Síl·labes: di·ne·gues·ses (4)
• Anagrames: deneguessis, designésseu