dineu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /diˈnɛw/
	balear /diˈnəw/, /diˈnɛw/
Occidental:	/diˈnew/

• Rimes: -ɛw

Verb

dineu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de dinar.

   [Vosaltres/vós] dineu o dinau.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb dinar.

   [Que vosaltres/vós] dineu.

3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb dinar.

   Dineu o dinau [vosaltres/vós].

Miscel·lània

• Síl·labes: di·neu (2)
• Anagrames: diuen, duien

Català antic

Verb

dineu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de dinar

Variants

• dinets