directe

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /diˈɾɛk.tə/, occidental /diˈɾɛk.te/
• Rimes: -ɛkte
• Homòfon: directa ‎(oriental)
• Etimologia: Del llatí directus, doblet del patrimonial dret.

Adjectiu

directe m. ‎(femení directa, plural invariable directes)

1. Que va de dret d’un punt a un altre sense detenir-se en punts intermedis.
2. D’una acció o relació, sense intermediaris.

Traduccions

Que va de dret

• Albanès: drejtë ^(sq)
• Alemany: direkt ^(de), unmittelbar ^(de)
• Anglès: direct ^(en)
• Asturià: direutu ^(ast)
• Belarús: прамы́ ^(be) ‎(pramí)
• Búlgar: пряк ^(bg) ‎(priak)
• Castellà: directo ^(es)
• Coreà: 직접적 ^(ko) ‎(jikjeopjeok)
• Còrnic: didro ^(kw)
• Eslovac: priamy ^(sk)
• Finès: suora ^(fi)
• Francès: direct ^(fr)
• Friülà: dret ^(fur)
• Grec: άμεσος ^(el) ‎(àmessos)
• Hindi: सीधा ^(hi)
• Hongarès: közvetlen ^(hu)
• Italià: diretto ^(it)
• Japonès: 直接の ^(ja)
• Llatí: directus ^(la)
• Macedoni: директен ^(mk)
• Portuguès: directo ^(pt)
• Romanès: direct ^(ro)
• Rus: прямо́й ^(ru) ‎(priamoi)
• Serbocroat: дѝректан ^(sh), direktan ^(sh)
• Suec: direkt ^(sv)
• Tadjik: мустақим ^(tg)
• Txec: přímý ^(cs)
• Ucraïnès: прями́й ^(uk) ‎(priamí)
• Urdú: سیدھا‎ ^(ur)
• Xinès: 直接 ^(zh) ‎(zhíjiē)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·rec·te (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /diːˈrɛk.tɛ/

Adjectiu

dīrecte

1. vocatiu masculí singular de dīrectus