sense

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈsen.sə/ⓘ, (gironí) /ˈsɛn.sə/
	balear /ˈsən.sə/, /ˈsɛn.sə/
	alguerès /ˈsen.sa/
Occidental:	/ˈsen.se/

• Etimologia: De sens per fonètica sintàctica seguit de vocal: sens‿estudis > sense estudis, segle XIV.

Preposició

sense

1. Nexe que indica privació o excepció.

Sinònims

• sens

Traduccions

Traduccions

• Albanès: pa ^(sq)
• Alemany: ohne ^(de)
• Anglès: without ^(en)
• Àrab: بِدُونَ‎ ^(ar)
• Arameu: די לא ^(arc)
• Armeni: առանց ^(hy) ‎(arantx)
• Asturià: ensin ^(ast), sin ^(ast)
• Basc: gabe ^(eu)
• Belarús: без ^(be) ‎(bez)
• Bretó: hep ^(br)
• Búlgar: без ^(bg) ‎(bez)
• Castellà: sin ^(es)
• Danès: uden ^(da)
• Eslovac: bez ^(sk)
• Esperanto: sen ^(eo)
• Estonià: ilma ^(et)
• Feroès: uttan ^(fo)
• Finès: ilman ^(fi)
• Francès: sans ^(fr)
• Friülà: cence ^(fur)
• Gallec: sen ^(gl)
• Georgià: გარეშე ^(ka) ‎(gàreixe)
• Grec: χωρίς ^(el) ‎(khorís)
• Grec antic: ἄνευ ^(grc) ‎(áneu), χωρίς ^(grc) ‎(khōrís)
• Hebreu: בלי‎ ^(he)
• Hongarès: nélkül ^(hu)
• Ídix: אָן‎ ^(yi)
• Indonesi: tanpa ^(id)
• Irlandès: gan ^(ga)
• Italià: senza ^(it)
• Kurd: bê ^(ku)
• Letó: bez ^(lv)
• Lituà: be ^(lt)
• Llatí: sine ^(la)
• Luxemburguès: ouni ^(lb)
• Macedoni: без ^(mk)
• Maltès: mingħajr ^(mt)
• Maori: kore ^(mi)
• Neerlandès: zonder ^(nl)
• Noruec: uten ^(no)
• Occità: sens ^(oc)
• Persa: بی‎ ^(fa)
• Polonès: bez ^(pl)
• Portuguès: sem ^(pt)
• Romandalusí: sin ^(mxi)
• Romanès: fără ^(ro)
• Rus: без ^(ru) ‎(bez)
• Serbocroat: без ^(sh), bez ^(sh)
• Sicilià: senza ^(scn)
• Suec: utan ^(sv)
• Turc: -siz ^(tr)
• Txec: bez ^(cs)
• Ucraïnès: без ^(uk) ‎(bez)
• Xinès: 沒有 ^(zh) ‎(没有, mòyǒu)

Miscel·lània

• Síl·labes: sen·se (2)
• Anagrames: Essen, senès

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

• Etimologia: De sens amb vocal eufònica.

Preposició

sense

1. forma alternativa de sens ‎(«sense»)

   «Car no podia star ací pus longament sense que no ·m sabés greu.» (Joan Esteve, Liber elegantiarum, 1487)

Variants

• sene, senes, sens, sensa

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA

Anglès

• Pronúncia: /sɛn(t)s/
• Etimologia: De l'anglès mitjà sense.

Nom

sense ‎(plural senses)

1. sentit (l'olfacte, el tacte, la vista...)
2. sentit (significat)

   It makes no sense ― No té cap sentit

3. sentit (sensació, percepció, consciència)

   A sense of security ― Sensació de seguretat

4. sensibilitat, habilitat.

   A keen musical sense ― Un sentit musical afinat

Verb

sense ‎(3a persona singular present senses, gerundi sensing, passat i participi sensed)

1. sentir (percebre amb algun dels cinc sentits)
2. percebre, notar, captar, detectar.

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsen.se/
• Etimologia: (pendent)

Preposició

sense

1. forma alternativa de sens ‎(«sense»)