disciplina

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /di.siˈpɫi.nə/, balear /dis.siˈpɫi.nə/
Occidental:	/di.siˈpɫi.na/

• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí dĭscĭplīna ‎(«ensenyament, educació, disciplina»), segle XIII.

Nom

disciplina f. ‎(plural disciplines)

1. Conjunt de regles establertes per a mantenir l'ordre.

   De vegades, s'intenta mantenir la disciplina i l' ordre a l'aula per mitjà de crits, que a més de lesionar les cordes vocals no són tan eficaços com ens pensem. (M. Isabel Cortázar López, Balbino Rojo Colino, La veu en la docència, 2017)

2. Branca del coneixement que és matèria d'estudi i d'ensenyament.

   Nosaltres defensem la distinció entre aquestes dues disciplines científiques, ja que entenem que presenten objectes d'estudi diferenciats. (Miquel Gómez i Serra, Els serveis socials i la seva avaluació, 2000)

Traduccions

Conjunt de regles

• Anglès: discipline ^(en)
• Castellà: disciplina ^(es) f.
• Francès: discipline ^(fr)

Branca del coneixement que és matèria d'estudi

• Anglès: discipline ^(en)
• Castellà: disciplina ^(es) f.
• Francès: discipline ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·ci·pli·na (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• disciplina. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /dis.θiˈpli.na/, meridional /dih.θiˈpli.na/

Americà: alt /d(i)s.siˈpli.na/, baix /dih.siˈpli.na/

• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí disciplīna.

Nom

disciplina f. ‎(plural disciplinas)

1. disciplina

Variants

• (arcaic) diciplina

Derivats

• disciplinar
• disciplinario

Verb

disciplina

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb disciplinar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb disciplinar

Variants

• [2]: (voseo) discipliná

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·ci·pli·na (4)
• Anagrama: diciplinas

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre disciplina
• disciplina. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /dɪs.kɪˈpliː.na/
• Etimologia: De discipulus.

Nom

disciplīna f. ‎(genitiu disciplīnae)

1. ensenyament, educació
2. disciplina

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	disciplīna	disciplīnae
Vocatiu	disciplīna	disciplīnae
Acusatiu	disciplīnam	disciplīnās
Genitiu	disciplīnae	disciplīnārum
Datiu	disciplīnae	disciplīnīs
Ablatiu	disciplīnā	disciplīnīs

Descendents

• Anglès: discipline
• Castellà: disciplina
• Català: disciplina