disfare
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Italià
Verb
disfare trans. (pronominal disfarsi)
- desfer
- Era nervoso, sedeva sulla punta della sedia, convulsamente, faceva e disfaceva un nodo con il fazzoletto.
- Estava nerviós, s'assegué a la vora de la cadira i, convulsament, feia i desfeia un nus amb el mocador.
- desfer, desanimar
- La neve è disfatta dal Sole, ed io per la memoria di Laura mi disfaccio in lagrime.
- La neu és fosa pel sol i jo, pensant en Laura em desfaig en llàgrimes.
Conjugació
Tercera conjugació tema i, infinitiu irregular, auxiliar avere
Miscel·lània
- Síl·labes: di·sfà·re (3)
- Heterograma de 7 lletres (adefirs)
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads