dis-

Potser volíeu: dis

Català

• Etimologia: Forma prefixada del llatí dis- ‎(«contrari a») [1].
• Etimologia: Forma prefixada del grec antic δυσ- ‎(dys-, «difícil, dolent») [2].

Prefix

dis-

1. El contrari.

   dis- + culpar → disculpar

Derivats

Mots en català amb prefix dis-

Prefix

dis-

1. difícil, dolent

   dis- + -lèxia → dislèxia

Derivats

Mots en català amb prefix dis-

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC

Italià

• Etimologia: Del llatí dis-.

Prefix

dis-

1. El contrari

   dis- + ‎fare ‎(«fer») → ‎disfare ‎(«desfer»)

Llatí

• Etimologia: Del protoindoeuropeu *dwis, amb cognats en grec antic δίς ‎(dís) i en sànscrit द्वीह् ‎(dvíḥ).

Prefix

dis-

1. separació, diferenciació

   discēdō, dispendō

2. el contrari

   similis ‎(«semblant») → ‎dissimulō ‎(«amagar la semblança»)

Variants

• di- quan va seguit de les lletres: b, d, g, l, m, n, r, v
• dif- quan va seguit de f
• dir-