domenge

Potser volíeu: Domenge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /duˈmeɲ.ʒə/, balear /doˈməɲ.d͡ʒə/
Occidental:	/doˈmeɲ.d͡ʒe/

• Rimes: -eɲdʒe
• Etimologia: Del català antic domenge, segle XVII.

Nom

domenge m. ‎(plural domenges)

1. (occidental dialectal) Forma alternativa de diumenge.

Miscel·lània

• Síl·labes: do·men·ge (3)
• Anagrama: ondegem

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Català antic

• Etimologia: [1] Del llatí dominicus.
• Etimologia: [2] De dumenge per variació vocàlica en contacte amb nasal.

Nom

domenge m. ‎(plural domenges)

1. domini

   «Volems mostrar que comte d' Urgel acaptà achel castel e domenge, e acere cresch en achel domenge una partida, e posà -sse ·n en paz ab Arnall Pere.» (Queixes dels templers de Barberà, s. XIII)

2. forma alternativa de diumenge

   «Així mateix, lo domenge ans del dia y festa de la Pasqua de Pentecostés, hajen de embiar e embien la nòmina de quatre persones per a de aquells nomenar dos jurats.» (Carta de poblament-32, 1610)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL