droguer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dɾuˈɣe/
	balear /dɾoˈɣe/, /dɾuˈɣe/
Occidental:	nord-occidental /dɾoˈɣe/, valencià /dɾoˈɣeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De droga i el sufix -er, segle XX.

Nom

droguer m. ‎(plural droguers, femení droguera)

1. Comerciant de drogues.
2. Venedor en una drogueria.

Variants

• adroguer

Derivats

• drogueria

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: dro·guer (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre droguer

Francès

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: De drogue i la desinència -er.

Verb

droguer

1. drogar

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre droguer
• Entrada «droguer» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).