du

Potser volíeu: Du, dû

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdu/^ⓘ
• Rimes: -u
• Homòfon: dur

Verb

du

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de dur.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb dur.

Alemany

• Pronúncia: /duː/, ^ⓘ, ^ⓘ
• Etimologia: Del protogermànic *þū, procedent del protoindoeuropeu *túh₂.

Pronom

du

1. tu

Danès

Pronom

du

1. tu

Noruec

Pronom

du

1. tu

Noruec (nynorsk)

Pronom

du

1. tu

Suec

Pronom

du

1. tu