dubtava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dupˈta.βə/, balear /dupˈta.və/
Occidental:	nord-occidental /dupˈta.βa/
	valencià /dupˈta.va/, /dupˈta.βa/

• Rimes: -ava

Verb

dubtava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de dubtar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de dubtar.

Variants

• [1] dubtavi, dubtaia
• [2] dubtaia

Miscel·lània

• Síl·labes: dub·ta·va (3)