dubte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈdup.tə/, occidental /ˈdup.te/
• Homòfon: dubta
• Etimologia: Deverbal de dubtar, segle XIV.

Nom

dubte m. ‎(plural dubtes)

1. Estat d’indecisió sense decantar-se per cap de les opcions.

Derivats

• dubtós
• cagadubtes

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Zweifel ^(de) m.
• Anglès: doubt ^(en)
• Àrab: شَكّ ^(ar) m.
• Armeni: կասկած ^(hy) ‎(kaskats)
• Belarús: су́мнеў ^(be) m. ‎(súmneu)
• Búlgar: съмне́ние ^(bg) n. ‎(samnènie)
• Castellà: duda ^(es) f.
• Coreà: 의혹 ^(ko) ‎(uihok)
• Eslovac: pochybnosť ^(sk) f.
• Eslovè: dvom ^(sl) m.
• Esperanto: dubo ^(eo)
• Estonià: kõhklus ^(et)
• Feroès: ivi ^(fo) m.
• Finès: epäily ^(fi)
• Francès: doute ^(fr) m.
• Friülà: dubi ^(fur) m.
• Gallec: dúbida ^(gl) f.
• Gal·lès: amheuaeth ^(cy) f.
• Georgià: ეჭვი ^(ka) ‎(etxvi)
• Grec: αμφιβολία ^(el) f. ‎(amfivolia)
• Hebreu: סָפֵק‎ ^(he) m.
• Hindi: संदेह ^(hi) m.
• Ido: dubito ^(io)
• Irlandès: aincheas ^(ga) m.
• Islandès: efasemd ^(is) f.
• Italià: dubbio ^(it) m.
• Japonès: 不審 ^(ja)
• Kazakh: күмән ^(kk) ‎(kümän/kuman)
• Kurd: guman ^(ku)
• Lituà: abejonė ^(lt) f.
• Llatí: dubitas ^(la) f., dubitatio ^(la) f., dubium ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: FLAM ^(csc)
• Luxemburguès: Zweiwel ^(lb) m.
• Macedoni: сомнеж ^(mk) m.
• Mongol: сэжиг ^(mn)
• Neerlandès: twijfel ^(nl) f.
• Occità: dobte ^(oc) m.
• Persa: شک‎ ^(fa)
• Polonès: wątpliwość ^(pl) f.
• Portuguès: dúvida ^(pt) f.
• Romanès: dubiu ^(ro) n.
• Rus: сомне́ние ^(ru) n. ‎(somnénie)
• Suahili: shaka ^(sw)
• Suec: tvekan ^(sv)
• Tagal: duda ^(tl)
• Tai: สงสัย ^(th)
• Turc: kuşku ^(tr)
• Txec: pochyba ^(cs) f.
• Ucraïnès: су́мнів ^(uk) m. ‎(súmniv)
• Urdú: شک‎ ^(ur) m.
• Volapük: dot ^(vo)
• Xinès: 懷疑 ^(zh) ‎(怀疑, huáiyí)

Verb

dubte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dubtar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dubtar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dubtar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dubtar.

Variants

• [1] dubto, dubti, dubt
• [2,3] dubti, dubto
• [4] dubti

Miscel·lània

• Síl·labes: dub·te (2)
• Anagrama: debut

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC