dueu

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /duˈɛw/
balear /duˈəw/, /duˈɛw/
Occidental: /duˈew/

Verb

dueu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de dur.
    [Vosaltres/vós] dueu o duis.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb dur.
    Dueu o duis [vosaltres/vós].

Miscel·lània

  • Síl·labes: du·eu (2)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads