duguis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdu.ɣis/
• Rimes: -uɡis

Verb

duguis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb dur.

   [Que tu] duguis o dugues; [tu] no duguis o dugues.

Miscel·lània

• Síl·labes: du·guis (2)