dureu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /duˈɾɛw/
	balear /duˈɾəw/, /duˈɾɛw/
Occidental:	/duˈɾew/

• Rimes: -ɛw

Verb

dureu ‎(infinitiu dur)

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del futur de dur.

dureu ‎(infinitiu durar)

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de durar.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb durar.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb durar.

Miscel·lània

• Síl·labes: du·reu (2)