dus

Potser volíeu: duş

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdus/
• Rimes: -us
• Homòfon: durs

Verb

dus

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de dur.

   [Tu] duus o dus.

2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb dur.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: sud ^(revers)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdys/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Numeral

dus m. ‎(femení duas o dues [aranès])

1. (cardinal, gascó) forma alternativa de dos ‎(«dos»)